Debate2en Reto 4. Métodos de investigación

  1. Ana Cervello Franch says:

    Buenas Laura,

    Quería felicitarte por tu gran trabajo ya que me parece muy completo. La introducción me ha gustado mucho ya que te pone totalmente en contexto con la IA y el chat GPT y las distintas maneras que se puede utilizar para la educación. El hecho de que hayas formulado preguntas de investigación facilita el entendimiento de la investigación y en que nos estamos centrando realmente. Los instrumentos y análisis de datos también me parecen convenientes para este tipo de investigación.

    Lo único que te diría como feedback constructivo es igual haber añadido un poco más de información sobre el procedimiento, en cuanto tiempo se iba a llevar a cabo, como se iba a hacer, si se va a tener algo en cuenta de los estudiantes, son todos grupo experimental o también hay grupo de control. Son detallitos para tener una visión un poco más profunda de la investigación, pero reitero está muy bien desarrollada.

    Un saludo,

    Ana

  2. Idwer Ubaldo Alcalde Mendoza says:

    Hola Laura,

    He tenido el gusto de leer tu diseño de investigación y considero que el tema sobre el impacto que esta generando el uso de herramientas basadas en inteligencia artificial en la educación se debe estudiar con mucha rigurosidad para visualizar cuáles son sus ventajas reales y sus desventajas dentro de los claustros educativos. Quiero iniciar este feedback mencionando las fortalezas que tiene la estructura de tu diseño y posteriormente añadiré algunas sugerencias para robustecer un poco algunos puntos que puedes tomar en cuenta.

    Fortalezas del diseño

    Relevancia del tema: el tema de la inteligencia artificial y su impacto en la educación es de alta actualidad y relevancia, especialmente con herramientas como chat GPT.
    Metodología Mixta: combatir métodos cualitativos y cuantitativos enriquece el análisis y permite obtener una visión integral del fenómeno.
    Preguntas de investigación claras: las preguntas están bien formuladas enfocadas y son relevantes para el propósito del estudio
    Instrumentos diversificados: El uso del cuestionario y entrevistas permite recoger datos variados y destallados.

    Áreas de mejora y recomendaciones

    Metodología

    Tamaño de muestra limitado: La muestra de 40 estudiantes y 20 profesores puede no ser representativa, desde mi punto de vista.

    Recomendaciones: Considero que debes justificar porque este tamaño es adecuado o considera expandir la muestra si es factible.

    Selección de participantes: No se detalla cómo se seleccionarán los alumnos y profesores.

    Recomendaciones: Explica los criterios de selección (e.g., nivel de idioma experiencia previa con IA).

    Posibles resultados

    Resultados anticipados demasiado amplios: Aunque es bueno tener hipótesis basadas en la literatura, tus resultados esperados son muy generales.

    Recomendación: Reduce la amplitud y enfócate en cómo chat GPT, podría impactar habilidades específicas (e.g, gramática, producción escrita, producción oral).

     

    Consideraciones de variables externas: Se menciona que existen variables que pueden “contaminar el estudio” pero no se identifican

    Recomendación: Define esta variables (e.g., acceso a internet, frecuencia de uso y describe como se controlarán.

Debate2en Lliurament de l’activitat R4

  1. Arturo Javier Cardell Ortus says:

    Benvolguda Patrícia.

    El teva proposta pertany a un camp de recerca que sense dubte té un gran impacte en l’actualitzat i el seguirà tenint en els proper anys. De fet, tal com indicaren Kukulska-Hulme i Viberg (2017) o Blyth i Thoms (2021),  tot i la realització de moltes investigacions sobre disseny d’aprenentatge en general, encara es sabia poc sobre els processos i passos que són essencials per al disseny d’aprenentatge col·laboratiu d’idiomes mitjançant l’ús del mòbil així com en entorns oberts. 

    Com a possible millora suggeriria que a l’hora d’introduir i justificar la teva proposta de recerca incorporassis algunes referències a partir de la recerca bibliogràfica inicial que, d’acord amb Rodríguez i Valldeoriola (2009), permet delimitar amb més precisió l’objecte d’estudi i constatar l’estat de la qüestió.

    Consider que la incorporació en la teva extensa proposta de qüestions com les preguntes de recerca permet observar la coherència entre l’objectiu, les preguntes i la metodologia. A més, queda clar que tots els elements apunten en la direcció d’analitzar les propostes pedagògiques indicades i tal com indicà González (2018) aquesta coherència s’assegura mitjançant la previsió del procés de recerca, els instruments i les condicions en les quals es realitzarà a l’hora de plantejar els objectius.

    Un altre punt fort de la teva proposta consider que és l’apartat relatiu a les tècniques i instruments de recollida de dades, el qual es desenvolupa amb molta profunditat assenyalant no només aquestes sinó motivant la seva elecció amb detall en funció del problema (Rodríguez i Valldeoriola, 2009). Tanmateix hi ha certa confusió entre els apartats de recollida i anàlisi de les dades quan es fa referència a l’anàlisi de tasques pedagògiques realitzades.

    Finalment et proposaria que d’acord amb Vázquez (2019) valorassis la possibilitat d’incorporar un segon investigador a l’hora de codificar les dades qualitatives per tal de dotar de fiabilitat i objectivitat aquest procés.

    Felicitacions.

    Artur Cardell.

    Fonts bibliogràfiques:

    Blyth, C. [Carl] i Thoms, J. [Joshua]. (2021). Open Education and Second Language Learning and Teaching. The Rise of a New Knowledge Ecology. (Multilingual Matters / Channel View Publications).

    González, M. [Mercedes]. (2018). Mètodes de recerca [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

    Kukulska-Hulme, A. [Agnes] i Viberg, O. [Olga]. (2017). Mobile collaborative language learning: State of the art. British Journal of Educational Technology, 49, 207-218. https://doi.org/10.1111/bjet.12580

    Rodríguez , D. [David] i Valldeoriola, J. [Jordi]. (2009). Metodologia de la investigació (1a.ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

    Vàzquez Gutièrrez, M. A. [Maria Azucena]. (2019). La integración de las Tecnologías Digitales en los centros educativos: actores y prácticas. Tres estudios de caso. [Tesi doctoral, eLearn Center, Universitat Oberta de Catalunya (directora: Montse Guitert Casasús)]. TDX. http://hdl.handle.net/10803/668811

  2. Patricia Iniesta Ramos says:

    Estimat Arturo,

    moltes gràcies pel teu comentari. Si duc a terme la investigació, tindré en compte les teves propostes. Moltes gràcies!

    Salutacions,

    Patricia